“Vincles de fang”_ 2025 _ de Francesc Grané

Hi ha pares i mares que dimiteixen de ser-ho. Alguns fins i tot després d’haver adoptat.
Vincles de fang parla d’aquesta realitat invisible i colpidora. Però no només.

És una obra sobre la maternitat i la paternitat reals —no ideals. Sobre com l’amor no sempre és suficient. Sobre el moment en què la dificultat supera les expectatives i el vincle es trenca. Sense fer sermons, sense oferir receptes. Amb humor, àcid i ferotge, i una mirada que toca l’ànima.

A través de les històries de la Vera i en Serguei, dos joves adoptats, l’obra dissecciona la complexitat d’uns vincles afectius que sovint s’ensorren en silenci. Una comèdia lúcida i incòmoda que fa riure, remou i colpeja.

Les opinions dels espectadors

“Una hora i mitja que passa volant, però que deixa petja. Tornarem per veure-la una segona vegada.“

“No és una obra sobre adopcions. És una obra sobre nosaltres. Sobre ser pares, sobre ser fills. Tots ens hi veiem reflectits.”

“‘Aquesta obra hauria de ser vista per tothom que treballa amb infants i adolescents’, ens deia un mestre visiblement commogut a la sortida. No ha estat l’únic.”

“És valenta, és brillant, i no estalvia res.”

“Canviar l’aigua de les flors”de Valérie Pierrin_ 2024

Violeta Trenet és la cuidadora d’un cementiri a una petita ciutat de Catalunya, que darrera d’un aspecte descuidat amaga una gran personalitat i una vida plena de misteris. Durant les visites als seus éssers estimats, moltes persones acudeixen a visitar la seva caseta. Aquesta dona bella, assolellada i de gran cor, que sempre té una paraula amable per a tots i sempre està disposada a oferir un cafè calent o una conversa cordial. Un dia, un policia arribat de Figueres es presenta amb una petició estranya: la seva mare, recentment morta, ha expressat el seu desig de ser enterrada en aquest llunyà poble, a la tomba d’un desconegut cavaller local. A partir d’aquell moment, les coses fan un gir inesperat, sorgeixen vincles fins aleshores tàcits entre els vius i els morts, i certes ànimes que semblaven negres resulten ser Iluminoses. A través de trobades, històries, flashbacks, diaris i correspondències, la història personal de la Violeta s’entrellaça amb mil històries més en un calidoscopi d’existències que van del dramàtic al còmic, de l’ordinari a l’excèntric, del gris a tots els colors de l’arc de Sant Martí. Certament, la vida de la Violeta no ha estat una passejada pel parc, al contrari, ha estat un camí ple de dificultats i marcat per la tragèdia, però, en la seva manera de veure les coses el que sempre preval és l’optimisme i la meravella que hom sent en mirant una flor o una simple gota de rosada sobre un bri d’herba.
“La mort comença quan ja ningú pot somiar amb tu“.

“Aquesta és la primera carta d’amor que de rebut en la meva vida. Una estranya declaració d’amor, però una declaració al cap i a la fi.”

“Cendres a les mans” de Laurent Gaudé _ 2022

Es tracta d’una peça compromesa i humanista amb accents “beckettians” entre l’absurd i la poesia, d’una tragicomèdia poètica que fa una reflexió sobre les conseqüències de les guerres, de totes les guerres contemporànies, des de la de Bòsnia (aquest any 30 anys de l’inici) a la de Ruanda (el 2024, 30 anys). Però sobre el fet de la guerra i com les seves conseqüències queden al llarg de molts i molts anys i de la Memòria i el record.  

Malauradament  la terrible actualitat fa que sigui més oportuna que mai i fa que la necessitat de conscienciar i provocar la reflexió facin de la cultura un mitjà essencial.  

“L’home coixí” de Martin McDonagh _ 2020

“De quan parlàvem de nosaltres” de Minerva Prat _ 2021

“Ballant Espriu” de Toni Grané i Núria Serra _ 2020_Companyia NS Danza

“Arquitectures de l’ànima” de Toni Grané _2014 / 2018